​EL LLIBRE "DEFINITIU" DE L'AXONOMETRIA EN REALITAT AUGMENTADA

La percepció visual és un element important en infinitat d'activitats de la vida, no només en les relacionades amb l'aprenentatge escolar o amb la geometria. Aquest camp ha estat molt estudiat i se'l coneix també com com "percepció espacial", "imaginació espacial", "visió espacial", o "visualització". 

 

L'element bàsic en totes les concepcions de percepció visual són les imatges mentals, és a dir, les representacions mentals que hom pot fer d'objectes físics, relacions, conceptes, etc. En el context de les matemàtiques, Norma C. Presmeg (1986), va deduir diversos tipus d'imatges mentals: 

 

1. Imatges concretes pictòriques. Es tracta d'imatges figuratives d'objectes físics. 

2. Imatges de fórmules. Consisteixen en la visualització mental de fórmules o relacions esquemàtiques de la mateixa manera com es veurien, per exemple, en un llibre de text. 

3. Imatges de patrons. Són imatges d'esquemes visuals corresponents a relacions abstractes. A diferència del tipus anterior, no es visualitza la relació pròpiament (una fórmula generalment), sinó alguna representació gràfica del seu significat. 

4. Imatges cinètiques. Es tracta d'imatges en part físiques i en part mentals, ja que en elles hi té un paper important el moviment de mans, cap, etc. 

5. Imatges dinàmiques. Són imatges mentals en les quals els objectes o alguns dels seus elements es desplacen. 

 

 

A més, segons la distinció que fa A. J. Bishop (1989), les imatges visuals (físiques o mentals) són els objectes que es manipulen en l'activitat de visualització. Manipulació que, tal com assenyala aquest científic, es realitza seguint dos tipus de processos: 

 

 

 

• Processament visual (VP). Aquest és el procés de conversió d'informació abstracta o no figurativa en imatges visuals i també el procés de transformació d'unes imatges visuals ja formades en unes altres. 

 

• Interpretació d'informació figurativa (IFI). És el procés de comprensió i interpretació de representacions visuals per a extreure la informació que contenen. Per tant, aquest procés pot veure's com l'invers de l'anterior. 

 

 

 

En l’àmbit acadèmic sovint s’observen dificultats en l’aplicació d’aquests processos, que es tradueixen en problemes a l’hora d’imaginar gràfiques, fer esquemes mentals, recordar fórmules o imaginar objectes en tres dimensions partint d’una imatge sobre paper, per exemple. Malgrat aquest problema, hi ha diversos exercicis que ajuden a desenvolupar la percepció espacial per a compensar, d'aquesta manera, les mancances en les habilitats visuals que té cada persona segons Del Grande (1990): 

 

1. Coordinació motriu dels ulls. És la capacitat que tenen els ulls per seguir el moviment dels objectes de forma àgil i eficaç. 

2. Identificació visual. És la capacitat de reconèixer una figura aïllant-la del seu context. S'utilitza, per exemple, quan la figura està formada per diverses parts, com en els mosaics, o en casos de figures superposades. 

3. Conservació de la percepció. És la capacitat de reconèixer que un objecte manté la seva forma encara que deixi de veure's total o parcialment, per exemple perquè s'hagi girat o s'hagi ocultat. 

4. Reconeixement de posicions en l'espai. És la capacitat de relacionar la posició d'un objecte amb un mateix (l'observador) o amb un altre objecte, que actua com a punt de referència. 

5. Reconeixement de les relacions espacials. És la capacitat que permet identificar correctament les característiques de relacions entre diversos objectes situats en l'espai. Per exemple, que estan girats, són perpendiculars, simètrics, etc. 

6. Discriminació visual. És la capacitat que permet comparar diversos objectes identificant les seves semblances i diferències visuals. Un exemple és el clàssic joc de les 7 diferències que apareix als periòdics. 

7. Memòria visual. És capacitat de recordar les característiques visuals I de posició que tenien en un moment donat un conjunt d'objectes que estaven a la vista però que ja no es veuen o que han estat canviats de posició.

​